En una carta a los reyes de enero del 1495, el mismo Colom explica " A mi acaeció que el rey Reiner ( elegido rey por los catalanes en 1466, murió en 1480 ) , que Dios tiene, me envió a Tunez para prender la galeaça Fernandina ( esta nave luchaba a favor de Juan II, padre de Fernando ) , y estando ya por la isla de San Pedro, en Cerdeña, me dixo una saltía que estavan con la dicha galeaça dos naos y una carraca; por lo cual se alteró la gente que iba conmigo, y determinaron de no seguir el viaje, salvo de se volver a Marsella por otra nao y mas gente, Yo, visto que no podia sin algun arteforçar su voluntad, otorgué su demanda, y mudando el çevo del aguja, di la vela al tiempo que anocheçia, y , otro dia, al salir el sol, estávamos dentro del cabo de Carthagine, tenido todos ellos por çierto que ibamos a Marsella" ( esto fué el 6-09-1472 )
En aquell moment Catalunya estaba en guerra civil entre Joan II i la Generalitat que va destituir al rei i va nomenar rei a Reiner de Provença. La nau Ferrandina lluitava a les ordres de Joan II. La majoria dels autors sostenen que Colom va fer de corsari de 1472 al 1476. Segons alguns autors a les ordres de Casanova Colom, el vell, Vicealmirall de França, recolzant els portuguesos en la seva guerra contra Castella, i segons altres a les ordres del Gran Mestre de Rodes, Pere Ramon Sacosta, al servei de Reiner de Provença.
 

Existe una carta del 3 de Octubre de 1473 donde los Consules de la Mar de Barcelona dan aviso a todas las autoridades del litoral catalan y valenciano de que " Hemos recibido de Lluis Martí, mercader de Valencia, el aviso de que un Corsario llamado Colom con siete naves armadas ha llegado a Alicante. Sus barcos han dado caza y han hundido las galeras del Conde de Prades.............y si de este corsario ois alguna noticia dadnos aviso."
El conde de Prades y de Cardona  lucho junto a Juan II en la guerra civil catalana

El 13 d'agost de 1476 resulta nàufrag desprès d'una batalla entre mercants de cautxú genovesos i el corsari Casanova Coullon, dit Colom el jove, salvant-se nedant i assolint les costes de l'Algarve portuguès. Els genovesos tenen els rols de les seves naus i no consta cap Cristoforo Colombo, per tant hem de creure que en Colom era a les naus corsàries.

L'any 1477 Colom participà en l'expedició luso-danesa del rei Khristian de Dinamarca i el rei Alfons V de Portugal, a Islàndia, Groenlàndia i que cercava una ruta a Àsia pel nord, salpà de Westward dirigida por Joao Vaz Córte-Real, Didrik Pining, Hans Pothurst. Cristòfor Colom va escriure al rey anys desprès de descobrir Amèrica :He navegado en el mes de Febrero del 1476 hasta cien leguas más alla de la isla de Thule. La existència d'aquesta expedició elimina la teoria del pre-nauta, i confirma el que hi diu a les Capitulacions : Vuestras Altezas dan e otorgan a don Cristóbal Colón en alguna satisfacción de la que ha descubierto en las Mares Océanas y del viaje que agora, con el ayuda de Dios ha de fazer por ellas en servicio de Vuestras Altezas, son las que se siguen......

S'estableix a Portugal treballant per compte de la firma Centurione a Gènova. Viatja al nord fins a Irlanda i Islàndia, i al sud fins a Sant Jordi de la Mina, a Guinea. A Lisboa el seu germà, Bartomeu Colom, treballa de cartògraf. L'any 1479 es casà a Lisboa amb Filipa Moniz Perestrello germana del governador de Porto Santo, de qui té un fill, Diego el 1482, i morí de part el 1482. S'estableix durant un temps en aquesta illa on va néixer, el 1480, el seu fill Diego. Vers 1484 presenta el seu pla de viatjar cap a occident a Joan II de Portugal, però és rebutjat pels seus consellers.

A Lisboa, Bartomeu i Cristòfor Colom , tenen fácil acces als cercles náutics de Portugal , ambient impregnat de cosmógrafs judeo-catalans . ( [Madariaga],Vida del muy magnífico señor don Cristóbal Colón (1940) pag. 101-)

Bartomeu es tresllada a treballar a la Cort d'Anglatera per a oferir el projecte. El Rei d'Anglaterra Enric VIII refusa el pla a Londres, el Febrer de 1488. D'aquesta epoca es el mapa signat com Barthomeus Columbus Terrarubra.

Un cop el rei d'Anglaterra ha refusat el projecte, Bartomeu es trasllada a la cort de Carles VIII de Francia, on viu a la casa de la regent de França, [Anna de Beaujeu] fins que rep a meitats del 1493 una carta de Cristòfor comunicant-li el descobriment, i demanant-li que torni a Barcelona i es presenti davant el rei Ferran " porqué sería honrrado y acrecentado."
.
Bartomeu arriba a Barcelona quan Cristòfor ja ha salpat cap a Amèrica de nou. Cristofor li deixà una nota de com arribar a Santo Domingo, i Bartomeu arribà directament. (Aixó demostra els grans coneixements matemàtics dels dos germans en una epoca en que encara no es coneixien els meridians terrestres.