|
|||||||||||||
| Jaume Ferrer de Blanes | |||||||||||||
| Nacido
en Vidreres (Girona) en 1445
Existe numerosa documentación en Napoles que demuestra que era tesorero del rey de Napoles. Permaneció en la corte de Napoles hasta 1484, fecha en la cual se instala en Blanes. En 1488 se instala en Barcelona. Fué consultado
por el rey Fernando con el fin de trazar una linea del polo norte al polo
sur, en base a la cual el Papa Alejandro VI expidió la Bula que
establecia la demarcación de las tierras fijadas por Colom.
|
|||||||||||||
| L'única
carta adreçada a en Colom per un cosmògraf, i que els crítics
encara no han desestimat per apòcrifa ( o sigui no autèntica,
no original ) és la d'en Jaume Ferrer de Blanes. Aquesta carta,
un cop més, és una traducció apanyada d'un original
català perdut. Tot i així no hi manquen indicis que ens mostren
una pertinença geogràfica comuna (amb frases com <<...d'aquesta
nostra Espanya...>>) i la compartició d'uns mateixos monarques
(<<...els nostres senyors...>>).
A més a més, tenim present que en Ferrer, en una carta als reis, datada el 27 de gener de 1494, deia que << ...sempre em referiré a la correcció dels que saben i entenen més que jo, especialment de l'Almirall de les Índies, el qual, tempore existente, en sap més que ningú en aquesta matèria>>, lo qual ens evidencia que ambós personatges es coneixien i a més a més tenien una bona relació. |
|||||||||||||
| Que
en Ferrer era un cosmògraf d'èlit mundial ho testifiquen
molts historiadors,entre ells en Roselly de Lorgues, i així s'explica
la seva participació en la comissió que fixarà la
divisió de l'oceà Atlàntic entre els reis d'Espanya
i Portugal, un cop legalitzat el descobriment de les noves terres.
De fet, d'en Ferrer és el primer mapamundi (amb Amèrica inclosa) que serà retramés als reis el 1495. Dit tot això no és
dificil d'imaginar que fou en Ferrer de Blanes (un català) qui orienta,
aconsella i indueix a en Colom a la Descoberta del Nou Món.
Per tancar aquest tema dir doncs que el cosmògraf que els censors fan desaparèixer dels llibres d'en Casaus, d'en Ferran Colom i de l'Herrera, no podia ser cap més altre que en Jaume Ferrer de Blanes. I que, si justament l'obliteren, és per la seva compromesa i inevitable condició de català, per la seva antiquíssima relació amb els reis dels diferents Estats de la Corona d'Aragó i per la seva provada i vella amistat amb l'Almirall. |
|||||||||||||
|
|||||||||||||
