En 1523 Fernando estaba de viaje por Catalunya tratando de averiguar los origenes de su padre cuando recibió una carta del emperador Carlos en la cual le "prohibia continuar en sus indagaciones con la amenaza de la confiscación de sus bienes y  de pena de muerte en caso de reincidencia"

Historie del S.D. Fernando Colombo;Nelle quali s'ha particolare, e vera relatione della vita e de fatti dell' Almiriaglio D. CRISTOFORO COLOMBO, suo padre: Et dello scoprimento ch'egli fece dell'INDIE Occidentali, delle MONDO NUOVO, hora possedute dal Sereniss. Re Catolico: Nuovamente di lingua Spagnola tradotte nell'italiana del S. Alfonso Ulloa'', publicat a Venecia el 1571 1, i que no va ser publicat en castellà fins 1749, i del que no ha aparegut mai l'original castellà de la ma de Hernando. 
Hi han historiadors que afirmen que esta manipulat pel traductor, i  hi han que afirmen que la manipuladora va ser Luisa de Carbajal, dona de Lluis Colom amb el fi de defensar els interessos del seu fill Cristóbal Colón y Carbajal. D'aquest llibre es diu que l'original va ser venut al traductor per Lluis Colom, net del descobridor, pero també hi ha qui pensa que no es de ma de Hernando sino que es tracta d'un esborrany del llibre de Bartomeu Casaus.2

Als cinc anys de morir Casaus, el manuscrit fou portat al Consell d'ïndies, i mes tard, a l'arxiu de Simancas. La "Història General de les Índies" que ens ha pervingut s'acaba el 1520, malgrat l'original acababa el 1552. A la "Memoria de Antonio Herrera de los libros y papeles de Casas que se trajeron del Colegio de San Gregorio de Valladolid y están en poder de Juan Lopez de Velasco", hom diu que l'obra es composava de tres volums units, i que el primer tenia 624 pàgines. Però, de fet, el primer volum del manuscrit autògraf que es conserva, segons l'historiador Lewis Hanke, només té 496 folis. Aquest volum es el que narra la vida d'en Colom. 
Es publicà finalment el 1875, 350 anys desprès de ser escrita, totalment corregida i reduida.

Bartomeus Casaus ( 1474-1566) estuvo como misionero en las Indias, erigiendose en su defensor a partir de 1515. Entro en la orden de los Dominicos en 1522 .
Promovió proyectos de colonización y evangelización pacifica (1535-1540). En 1542 impusó las Leyes Nuevas que intentaban suprimir la Encomienda ( la encomienda era la cesión a un encomendero de los tributos que debian de pagar los indios a la corona, a cambio de que este instruyera y evangelizara el lote de indios asignado y que trabajaban para él o bien le pagaban en dinero) Una vez nombrado obispo de Chiapas combatió los abusos colonialistas y el incumplimiento de las Leyes Nuevas. 

Paso a Mexico en 1546 donde publico "Avisos y reglas para los confesores", obra que produjo un gran escandalo. Trasladó su combate a la corte (1547-51). 
Impulsó el respeto a las culturas de los indios, negando el derecho a a destruirlas por razones de evangelización, i rehusó a bendecir el esclavismo

Bartomeu Casaus o Las Casas
Fray Bartolome de las Casas, obispo de Chiapas (Mexico) hizo su libro transcribiendo los de Colom, pero tambien se lo cambiaron

21 de Septiembre de 1556 :
se prohibe expresamente la edición de libros que traten de América

9 de Octubre de 1556 : se ordena a los oficiales reales de los puertos de las Américas que reconozcan los libros descargados en sus puertos, y que no permitan la entrada de ninguno.

Dado que su Historia General de las Indias incorporaba los libros de a bordo del Almirante, los cuales desaparecieron, lo mas posible es que Casaus a la vista de la Real Cedula del 21 de Septiembre de 1556 por la que se prohibia expresamente la edición de libros que tratasen sobre América tomase la decisión de no publicarla con el fin de preservar la verdadera historia para la posteridad.

No deseaba que se publicara su Historia hasta cuarenta años despues de su muerte. Y deja claro que transcribe totalmente el Diario de a Bordo a su historia, por tanto, una persona con una honestidad capaz de hacer un libro sobre la "Destrucción de las Yndias", en el año 1552, en plena euforia del Descubrimiento, es dudoso que incorpore las falsedades de las que le acusan la mayoria de los historiadores en su "Historia General de las Indias", y que las incorrecciones de la misma se deben a las zafias manos de los censores de la Inquisición

El Novembre de 1559, en Bartolomé de las Casas signava una mena de carta amb valor d’última voluntat, per la qual fixava el destí de la seva obra capital: la "Història General de les Índies". Mitjançant aquell document llegava el manuscrit d’aquesta obra a un ordre religiós i expressava el seu voler inflexible que no es publiqués fins que no haguessin transcorregut almenys quaranta anys, a partir de la data de la seva mort : "Passats aquests quaranta anys, si veiessin que convé pel bé dels Indis i d’Espanya, poden manar que s’imprimeixi per a glòria de Déu i manifestació de la veritat principalment". I al cap de cinc anys, al seu testament del 17 de Març de 1564, insistia encara : "Així mateix vaig fer la donació al dit col-legi de Sant Gregori de totes les meves escriptures en llatí i en romanç que es trobessin escrites de la meva lletra, tocants a la matèria d’indis, i a la "Història General de les Índies", que tinc també escrita en romanç, de la meva mà. I fou la meva intenció que de cap manera no sortís del col-legi, si no fos per imprimir-la quan Déu n’oferís el temps, sempre que quedin els originals al col-legi; la qual cosa demano i prego al molt reverend Rector i als pares conciliars que aleshores i hagi, que així ho facin a fi de bé; sobre la qual cosa, encara els encarrego la consciència, que en el col-legi es guardin i defensin".

De alguna manera las decisiones de Casaus son tomanas en función de los decretos reales

Sabem que per la Reial Ordre del 3 de novembre de 1571, al cap de cinc anys de la seva mort, el manuscrit original d'aquesta obra, a petició d'en Juan de Ovando, fou manllevat del monestir i dut a Madrid, i posada sota la custòdia del censor del Consell d'Índies, en Juan Lopez de Velasco, fins al 1597.

Per la correspondència que tenim d'en Lopez de Velasco referent a la seva activitat censora, sabem que era un home d'Estat, on l'interès públic primava sobre la conveniència de fer pública la veritat. 
I és així com l'obra d'en Bartolomé de las Casas, a mans dels censors reials s'ha conservat: servint l'interès de l'estat, per sobre de la veritat històrica, i en contraposició oberta amb la veritat.

La mostra més clara d'aquesta censura és la dilatadíssima quantitat de retocs, afegits i contradiccions que trobem a la "Història General de les Índies", fet mencionat ja per molts altres historiadors de relleu internacional.

L'historiador i bibliògraf Antonio de Leon Pinelo en el seu llibre "Epítome de la Biblioteca Oriental y Occidental" (editat a Madrid 1629), ens diu que veié el Manuscrit, format per dos volums, a l'arxiu de Simancas, on hi anà el 1626 per examinar la "Història General de les Índies" d'en Bartolomé de las Casas per manament del Consell d'Indies. També ens exposa que aquests volums comprenien els anys de 1492 a 1552. Així mateix, esmenta unes altres dues còpies existents, aquestes però en tres volums, una a la biblioteca del Comte de Villa-Umbrosa i l'altre a la d'en Jacob Krisius (a Amsterdam). Però, per tal que com la "Història General de les Índies" que ens ha pervingut s'acaba el 1520, és obvi que els censors feren desaparèixer els esdeveniments dels 32 anys finals, cosa que, conseqüentment, explicaria la reducció dels tres volums als dos que ell ja descriví a Simancas. 
D'idèntica manera, a la "Memoria de Antonio Herrera de los libros y papeles de Casas que se trajeron del Colegio de San Gregorio de Valladolid y están en poder de Juan Lopez de Velasco" , hom diu que l'obra es composava de tres volums units, i que el primer tenia 624 pàgines. Però, de fet, el primer volum del manuscrit auògraf que es conserva, segons en Lewis Hanke, només té 496 folis. 
Un altre aspecte que evidencia novament la mà de la censura i la seva intencionalitat política, se'ns posa de manifest quan analitzem la pretesament autògrafa "Carta-pròleg" d'en Colom del "Diari de Bord". D'aquesta carta en tenim un extracte que en Bartolomé de las Casas publica al seu volum I de la "Història General de les Índies" (pàgines 47 i 48), i un text íntegre incorporat, de forma extranya, al còdex del "LLibre de les Profecies". Ara bé, al manuscrit original (retocat) d'en Bartolomé de las Casas de la "Història General de les Índies" que hom troba la Biblioteca Nacional de Madrid, en el passatge de la Carta-proleg, s'hi poden veure guixades, retocs i coses que denuncien que el que s'hi llegeix no és pas una transcripció.
El fet que estigui incorporat al còdex esmentat ens autoritza si més no a sospitar de frau. Així ho han advertit ja molts estudiosos, com per exemple en Gallardo en el seu "Ensayo de una biblioteca", i de fet es pot comprovar, que no només es tracta d'una cosa afegida a posteriori al llibre sinó que, fins i tot, no hi té res a veure. Veiem els següents exemples : 
La carta que es desenganxa del conjunt del "Llibre", comença en el foli 4 front i arriba al 6 front. D'aquests folis, els que porten el número 4 corresponen a un mateix plec, però no pas els del 5, que semblen adherits al conjunt amb aiguacuit. Els del número 6, finalment, són semblants en tot als del 4. 
La lletra del manuscrit és la mateixa des del foli 4 al 5v, però diferent a partir del 6. 
El paper del full afegit, difereix del tot del que té el plec dins del qual se l'ha inserit. Observant meticulosament les línies del reticulat, veurem que no tenen res d'igual entre un i l'altre. 
La lletra que correspon al full afegit, no torna a sortir a la resta del còdex. 
La carta presenta blancs, afegits i senyals d'un poliment, realitzat a posteriori, que és francament sospitós. 
Conclusió: el "Llibre de les profecies" fou retocat perquè concordés amb la "Carta-Pròleg" de la "Història General de les Índies"

Se publicó en 1875, 350 años despues de haberla escrito, y totalmente corregida y reducida.

El hecho de que a traves de su historia se cuelan un sin numero de "catalanadas" de los diarios de a bordo del Almirante nos debe indicar que no solo el Almirante escribió los mismos en catalan, sino que el mismo Casaus era catalan y por eso no se dió cuenta de esos lapsus de traducción.

Andrés Bernáldez
( circa 1450 - 1513), conegut com el cura de los Palacios. Escrivi el llibre '''''Memorias del reinado de los Reyes Católicos'''''. Fou capellá de Diego de Deza, arquebisbe de Sevilla.

Gonzalo Fernández de Oviedo y Valdés
(1478-1557). Criat de la cort, primer al servei del rei de Nàpols, i desprès del duc de Calabria.  Notari públic i secretari del Consell de la Santa Inquisició. Enfrontat a Bartomeu Casus, qui l'acusà a Barcelona de ser "partícep de les cruels tiraníes que a Castilla de l'Or s'han fet". 
Fou nomenat Cronista de Indies el 1532. 
A l'any seguent aceptà el carrec d' alcaide de la fortalesa de Santo Domingo, lloc on morí. Escriví la '''Historia general y natural de las Indias, islas y tierra firme del mar océano''' que relata aconteixements que van de 1492 a 1549. 
La primera part s' imprimí el 1535; la impressió de la segona part, a Valladolid quedà interrompida per la mort de l'autor el 1557,  i no s'edità complerta fins 1851-1855, en quatre volúms editats per José Amador de los Ríos, per encarrec de la Academia de la Historia. 

Fernández de Oviedo no considerava als indigenes americans humans sino homúncles.
''naturalmente vagos y viciosos, melancólicos, cobardes, y en general gentes embusteras y holgazanas ... Idólatras, libidinosos y sodomitas...¿Qué puede esperarse de gente cuyos cráneos son tan gruesos y duros que los españoles tienen que tener cuidado en la lucha de no golpearlos en la cabeza para que sus espadas no se emboten'' 5

Pietro Martire d'Anghiera
(1457 - 1526). Membre del Consell d'Índies (1518),  primer cronista d'Índies (1520). Tinguè diversos carrecs eclesiástics i diplomátics. 
Capellà de la reina Isabel des de 1501 fins a la mort d'aquesta el 1504. Bisbe de Jamaica, encara que mai visità Amèrica. El 1501 anà d'embaixador a Egipte. 
Escriví en llatí ''Decadas de Orbe Novo'''.6