| Real Cedula del 21 de Setembre
de 1556 (reforçada per la de 14 d'Agost de 1560) on es prohibeix
expressament l'edició de llibres que tractin d'Amèrica
sense llicència especial del Consell del Regne: *S'ordena el total
recollida dels llibres que en aquests moments circulaven i es castiga,
amb penes molt greus als llibreters que continuessin la seva venda.
El 9 d'Octubre de 1556 s'expedeix una nova cedula,
on s'ordena als oficials reals dels ports de les Amériques
que reconeguin els llibres descarregats en els seus ports, i que
no permetin l'entrada de cap, sempre que es trobin en els indexs
expurgatoris de la Santa Inquisició.
Per si totes aquestes mesures fossin poques, el
control sobre la impressió i venda de llibres, s'acabés de
controlar amb una nova Pragmatica, expedida per Felipe II deCastella (
Felipe I d'Aragó) el 7 de Desembre de 1558 que, "sota pena
de mort i perduda de tots els seus béns per als seus hereus ,*prohibia
a qualsevol llibreter o mercader de llibres que dugui, posi, tingui, o
vengui llibres prohibits per la Santa Inquisició." |
Real
Cedula of the 21 of September of 1556 (reinforced by the one of 14 of August
of 1560) where prohibe specifically the book editing that deals with
America without special license of the Council of the Kingdom"
The gathered total of
the books that at the moment circulated and it is punished, with very serious
pains to the booksellers is ordered who continued their sale.
The 9 of October of 1556
cedula is sent new, where it orders the real officials of the ports of
the Américas which they recognize books unloaded in its ports,
and that do not allow the entrance of any, whenever they are
in the expurgatorios indices of Santa Inquisición
In case all these measures
were few, the control on the printing and sale of books, finished controlling
with a new Pragmatica, sent by Felipe II of Castile (Felip I of Aragón)
7 of December of 1558 that, under penalty of lost death and of all its
goods for its heirs, deny to any bookseller or book merchant who take,
puts, it has, or bandage books prohibited by Santa Inquisición |
Real
Cedula der 21 von September von 1556 (verstärkt durch den von 14 von
August von 1560) wo prohibe spezifisch das bearbeitende Buch, daß
Abkommen mit Amerika ohne spezielle Lizenz des Rates des Königreiches:
Die erfaßte Gesamtmenge
der Bücher, die im Augenblick verteilten und sie bestraft wird, mit
den sehr ernsten Schmerz zu den Buchhändlern wird bestellt, wer fortsetzte
ihren Verkauf.
Die 9 von Oktober von cedula
1556 wird neuem geschickt, wo es die wirklichen Beamten der Kanäle
des Américas bestellt, dem sie die Bücher erkennen, die
in seine Kanäle aus dem Programm genommen werden und der nicht den
Eingang von irgendwelchen erlauben, wann immer sie sind in den expurgatoriosindexen
von Sankt Inquisición.
Falls alle diese Masse wenige
waren, die Steuerung auf dem Druck und dem Verkauf der Bücher, fertige
Steuerung mit einem neuen Pragmatica, von Felipe II der Olivenölseife
(Felip I von Aragón) 7 gesendet von Dezember von 1558, die, unter
Strafe des verlorenen Todes und von allen seinen Waren für seine Erben,
prohibia
zu jedem möglichem Buchhändler oder Buchkaufmann, die nehmen,
setzt, hat es oder die Verbandbücher, die verboten werden von Sankt
Inquisición |
Real Cedula del 21 de Septiembre
de 1556 (reforzada por la de 14 de Agosto de 1560) donde se prohibe
expresamente
la edición de libros que traten de América
sin licencia especial del Consejo del Reino:
Se ordena la total recogida de los libros que
en estos momentos circulaban y se castiga, con penas muy graves a los libreros
que continuasen su venta.
El 9 de Octubre de 1556 se expide una nueva cedula,
donde se ordena a los oficiales reales de los puertos de las Américas
que reconozcan los libros descargados en sus puertos, y que no permitan
la entrada de ninguno, siempre que se encuentren en los indices expurgatorios
de la Santa Inquisición.
Por si todas estas medidas fueran pocas, el control
sobre la impresión y venta de libros, se acabara de controlar con
una nueva Pragmatica, expedida por Felipe II de Castilla ( Felipe I de
Aragón) el 7 de Diciembre de 1558 que, "bajo pena de muerte
y perdida de todos sus bienes para sus herederos , prohibia a cualquier
librero o mercader de libros que lleve, ponga, tenga, o venda libros prohibidos
por la Santa Inquisición |
| Tots
els historiadors posteriors a 1556 es basen en aquets llibres o documents:
Les Croniques dels quatre viatges, del propi
Colom i les seves Cartes al rei, els originals de les quals van
desaparèixer, i sabem el que possaben per la copia de Bartolome
de las Casas
Història de l'Almirall, de Fernando
Colon
Història General de les Índies
, de Bartolome de las Casas
Ultimes voluntats de Bartolome de las Casas (Novembre
1559) : Llego el manuscrit de la meva Història General
de les Índies" a l'Ordre Religiosa.......... amb el prec que no
sigui publicada fins quaranta anys *despues de la meva mort, i si aleshores,
convé al bé dels indis i d'Espanya"
Més tard, en el seu testament de 17 de Març
de 1564, ho ratifica afegint "....i que de cap manera, surtin del col·legi,si
no fos per a ésser imprès..................i que en aquest
col·legi es guardin i defensin"
Per la Real Ordre del 3 de Novembre de1571, el
manuscrit va ser tret del monestir i dut a Madrid, i posat sota la
custodia del censor del Col·legi d'Índies, Juan Lopez de
Velasco, fins1597.
Segons l'historiador i bibliograf Antonio de Leon
Pinelo, a Simancas on estaban els manuscrits, aquests constaven de tres
volumenes i abastaven de 1492 a 1552.
La versió que existeix actualment, acaba
en 1520.
Segons Antonio d'Herrera (1601), l'obra es composaba
de tres volums, el primer dels quals tenia 624 folis.
Segons Lewis Hanke (1954) , aquest volum té
496 folis.
La "Història General de les Índies"
de Bartolome de les Cases no va ser publicada fins 1875
Totes elles, van ser reeditados en castellà
despues de 1556, amb notables canvis, desapareixent les edicions anteriors
a 1556 (excepte l'obra de Bartolome de las Casas, que no habia estat
editada encara |
All
the later historians to 1556 are based on these books or documents:
The Cronicas of the four
trips, the own Colom and Letters to the king, the original ones of
which they disappeared, and we know what they ponian by the copy of Bartolome
de las Casas
History of the Admiral,
of Fernando Colon
General history of the
Indians, of Bartolome de las Casas
You complete wills of Bartolome
de las Casas (November 1559): I bequeath the manuscript of my " General
History of the Indians " at your service Religious .......with the request
that is not published up to forty years after of my death, and if then,
it agrees to the good of the Indians and of Spain "
Later, in its testament of
17 of March of 1564, ratifies adding it ".... and which no way, they
leave the school, if were not for being printed......... and that in this
school keeps and defends "
By the Royal Order of the
3 of November of 1571, the manuscript was removed from the monastery and
taken to Madrid, and put under the safekeeping of the censor of the School
of Indians, Juan Lopez de Velasco, up to 1597.
Segun the historian and bibliografo
Antonio de Leon Pinelo, in Simancas where they were the manuscripts, these
consisted of three volumenes and included from 1492 to 1552.
The version that exists at
the moment, finishes in 1520.
Segun Antonio of Herrera
(1601), the work are composed of three volumenes, the first of which tapeworm
624 folios.
Segun Lewis Hanke (1954),
that volume has 496 folios.
The " General History of
the Indians " of Bartolome of the Houses was not published until 1875
The other works, were reedited
in Castilian (spanish) after of 1556, with remarkable changes, disappearing
the editings previous to 1556 (except the work of Bartolome de las Casas,
that stills without publishing) |
Ganz
die neueren Historiker bis 1556 basieren auf diesen Büchern oder Dokumenten:
Das Cronicas der vier
Reisen, Colom und Zeichen zum König
Geschichte des Admiral,
des Fernando Colom
Allgemeine Geschichte
der Inder, von Bartolome de Las Casas
Sie führen Willen von
Bartolome de las Casas durch (November 1559): Ich vermache dem Manuskript
meiner " Allgemeinen Geschichte der Inder " an Ihrem frommen.......wi.
des Services den Antrag, der nicht bis vierzig Jahre nachher meines Todes
veröffentlicht wird, und wenn dann, er zustimmt dem guten der Inder
und des Spaniens ".
Später, in sein testament
von 17 von März von 1564, bestätigen hinzufügen es "....
und welch kein Weise, sie lassen d Schule, wenn sein nicht für sein
drucken und in dies Schule Unterhalt und verteidigen "
Durch d königlich Ordnung
von d 3 von November von 1571, d Manuskript sein löschen von d monastery
und nehmen zu Madrid, und setzen unter d Beschützung von d Zensor
von d Schule von Inder, Juan Lopez De Velasco, bis 1597.
Segun der Historiker und
das bibliografo Antonio de Leon Pinelo, in Simancas, in dem sie die Manuskripte
waren, diese bestand aus drei volumenes und umfaßte von 1492 bis
1552.
Die Version, die im Augenblick
existierent, beendet in 1520.
Segun Antonio von Herrera
(1601), die Arbeit bestehen aus drei volumenes, das erste, welcher Folios
des Bandwurms 624.
Segun Lewis Hanke (1954),
dieser Datenträger hat 496 Folios.
Die " allgemeine Geschichte
der Inder " von Bartolome de las Casas wurde nicht bis 1875
Die andere Arbei, wurde auf
auf Castilian (spanisch) neu aufgelegt anno1556, mit bemerkenswerten
Änderungen, es verschwinden die Auflagen vor 1556 (ausgenommen
die Arbeit von Bartolome de Las Casas, die bis dahin nocht nicht erschienen
war) |
Todos
los historiadores posteriores a 1556 se basan en estos libros o documentos:
Las Cronicas de los cuatro viajes, del propio
Colon y las Cartas al rey
Historia del Almirante, de Fernando Colon
Historia General de las Indias , de Bartolome
de las Casas
Ultimas voluntades de Bartolome de las Casas (Noviembre
1559) : Lego el manuscrito de mi "Historia General de las Indias" a la
Orden Religiosa.......... con el ruego que no sea publicada hasta cuarenta
años despues de mi muerte, y si entonces, conviene al bien de los
indios y de España"
Mas tarde , en su testamento de 17 de Marzo de
1564, lo ratifica añadiendo "....y que de ninguna manera, salgan
del colegio, si no fueran para ser impresas,,,,,,,,,,,,,,y que en este
colegio se guarden y defiendan"
Por la Real Orden del 3 de Noviembre de 1571, el
manuscrito fue sacado del monasterio y llevado a Madrid, y puesto bajo
la custodia del censor del Colegio de Indias, Juan Lopez de Velasco, hasta
1597.
Segun el historiador y bibliografo Antonio de Leon
Pinelo, en Simancas donde estaban los manuscritos, estos constaban de tres
volumenes y abarcaban de 1492 a 1552.
La versión que existe actualmente, termina
en 1520.
Segun Antonio de Herrera (1601), la obra se componia
de tres volumenes, el primero de los cuales tenia 624 folios.
Segun Lewis Hanke (1954) , ese volumen tiene 496
folios.
La "Historia General de las Indias" de Bartolome
de las Casas no fue publicada hasta 1875
Las otras obras, fueron reeditados en castellano
despues de 1556, con notables cambios, desapareciendo las ediciones anteriores
a 1556 (excepto la obra de Bartolome de las Casas , que no habia sido editada
todavia) |
| La obra
dels censors, amb el fi de mantenir una cohesió, era molt simple:
1) Sustitució sistematica dels noms de ciutats
o nacions:
a) Barcelona per Sevilla o Cadis
b) Catalunya, Valencia o Corona d'Aragó
per Castella, Andalucia o Espanya
2) Colóm va trobar America per casualitat,
buscant un suposat camin mes curt a Catay.
3) Colom era extranger.
4) La expedició fou finançada per
Castilla i feta per castellans |
The
work of the censors, with the purpose of maintaining a cohesion, was very
simple:
1) Sistematic substitution
of the names of cities or nations:
a) Barcelona by Seville
or Cadiz
b) Catalonia, Valencia
or Krown of Aragón by Castile, Andalucia or Spain
2) Columbus found America
by chance, looking for an assumption short way but Catay.
3) Columbus was foreign.
4) the expedition was
financed by Castile and made by castilians |
Die
Arbeit der Zensoren, mit dem Zweck des Beibehaltens eines Zusammenhangs,
war sehr einfach
: 1) Ersatz Sistematic
der Namen der Städte oder der Nationen:
a) Barcelona durch Sevilla
oder Cadiz
b) Katalonien, Valencia
oder Krown von Aragón durch Castile, Andalucia oder Spanien
2) Columbus gefundenes
Amerika zufällig, einer nach Annahmekurzschlussweise aber -Catay suchend.
3) war Columbus fremd.
4) wurde die Expedition
von Castile finanziert und gebildet von den Castilians |
La obra
de los censores, con el fin de mantener una cohesión, era muy simple:
1) Sustitución sistematica de los nombres
de ciudades o naciones:
a) Barcelona por Sevilla o Cadiz
b) Catalunya, Valencia o Corona de
Aragón por Castilla, Andalucia o España
2) Colón encontró America por casualidad,
buscando un supuesto camino mas corto a Catay.
3) Colón era extranjero.
4) La expedición fue financiada por Castilla
y realizada por castellanos. |