Los reyes merovingios daban gran valor a su pelo largo y creían que les daba fuerza. El nombre de Sansón era común en la casa real merovingia. Los monarcas de largas cabelleras se identificaban así con el juez héroe de la tribu de Dan. 
Los merovingios enterraron su ultimo rey Childerico III, con una capa cubierta de abejas de oro. Napoleón sacó las abejas de la tumba y las colocó en su propio manto de la coronación, exhibiendo así la misma independencia de la autoridad Papal que caracterizó a los merovingios, Napoleón cogió la corona de las manos del obispo y se la colocó sobre su propia cabeza. 

La reclamación de la sucesión davídica por los merovingios era un anatema para la iglesia. 
En 751 d. de C. Pepino el Breve (751 – 768) depuso al rey merovingio Childerico III, con la ayuda Papal. De este modo comenzó la dinastía Carolingia. Ocho años después, Pepino tuvo una derrota militar a manos de los Sarracenos en Narbona. 

EL REINO JUDIO DE SEPTIMANIA:
La población judía acudió en su ayuda y le abrió las puertas de Narbona para protegerlo.
Pepino los recompensó elevando esa ciudad-estado del principado de Septimania a capital de un principado judío independiente. Pepino accedió a esa independencia pues ese estado le servia para protección con la frontera sarracena. Ese estado judío es el origen de la Marca Hispánica, un reino independiente gobernado por condes independientes de origen judío que abarcaba todos los Pirineos desde el Atlántico hasta el Mediterráneo. 

La garantía de antiguos privilegios, la administración, tributos propios, el sistema legal judío, y la protección real, provocaron una reprimenda amarga de papa Esteban III en 768 d. de C.  La concesión del arrendamiento hereditario de la "Tierra de Dios"  era particularmente polémica y contraria a la política Papal y de los Carolingios. 

Los judíos de Septimania establecieron la sucesión davídica en su Principado. El Nasi, o el príncipe judío en perpetuidad, debía ser descendiente de la línea de David.  El primer Nasi era el Rabino Natronai-Makhir. Él era antes el Exilarca de los judíos en Bagdad y un erudito príncipe de la casa de David, que el Califa de Bagdad envió a Septimania.  Natronai-Makhir aceptó el nombre Theodoric y tomó a la hermana de Pepino III, Alda, como esposa. 

En agradecimiento a la elevación de Septimania a Principado, los Rabinos endosaron a Pepino la sucesión Davidica del Sacro imperio romano para su hijo Carlomagno. Carlomagno confirmó más adelante el estado de Septimania en 791 d. de .C. estableciéndolo como estado permanente y acordando con el emir ( año 812 d. de C. ) de Córdoba el respeto hacia ese estado judío fronterizo entre sus dos reinos. ( Así lo nombra el tradado, y no Marca Hispanica que es un invento de los historiadores españoles.)

El Principado había crecido en energía e influencia con las campañas del hijo de Natronai-Makhir, el gran Guilhelm de Toulouse en el sur de los Pirineos. En este tiempo, el Principado abarcó un área extensa del Rhone al Albères de los Pirineos, incluyendo Nimes y el Rosellón, y los condados catalanes en la marca sur : Girona, Vic (Osona), Urgell, Pallars, Ribagorza y Barcelona. 

Natronai-Makhir murió en 793 d. de C. Su hijo Guilhelm de Toulouse le sucedió. Posteriormente el hijo de este, Bernat de Septimania fue el príncipe. Septimania entonces se convirtió en un reino judío, más  que principado, que pervivió hasta el fin de la dinastía Carolingia. 
 

LOS NUEVE BARONES DE LA FAMA: 
LA LEYENDA DE OTGER 
 

			La fundación nacional de Catalunya se atribuye a Otger Cataló, un personatge de leyenda. Otger Catalò, sobrevivió al ataque sarraceno que llegó hasta el Pirineo. Allí se escondió malherido en una cueva, solo con la compañia de su perro galgo. Se alimentaba de frutas silvestres y de la leche de una oveja. Mientras iba curando sus heridas, Otger Cataló se dedicava a afilar sus armas, con el fin de volver a combatir a los invasores el pais. Una vez recuperado, su cuerno de caza resonó por los valles, llamando a todos los catalanes a volver a la lucha contra el invasor. De diferentes lugares, llegaron con sus huestes nueve señores que comenzarian la reconquista : Cervelló, Erill, Ribelles, Montcada, Cervera, Pinós, Anglesola, Alemany y Mataplana, despues conocidos como  "Los nueve barones de la Fama". Los diez caballeros juntando sus espadas delante del altar de la virgen negra llamada Nostra Senyora de Montgrony,se conjuraron para recuperar el pais a los sarracenos.En la primera batalla ( Conquista de Roses ) resulto herido Otger, el cual antes de morir pidió a los otros nueve, que el escudo del nuevo pais fuera un galgo con correa de oro, porque este animal le habia dado lealtad incondicional.
ALEMANY	ANGLESOLA	CERVELLÓ	CERVERA	ERILL	MATAPLANA	MONTCADA	PINÓS	RIBELLES

LOS NUEVE CONDADOS CATALANES :
El Emperador Carlomagno creó 9 condados catalanes en referencia al mito de Otger Cataló. 
Inicialmente la autoridad condal recayó en la aristocracia local, tribal o visigoda, pero la actitud independentista que inmediatamente mostró ésta obligó a los Carolingios a sustituirlos por condes de origen franco. Pese a todo, los lazos de dependencia de los condados catalanes respecto de la monarquía franca se fueron debilitando. La autonomía se consolidó al afirmarse los derechos de herencia entre las familias condales.
Guifré el Pelós d'Arrià obtuvo el reconocimiento, por parte del emperador Carles el Calvo -no Luis el Piadoso como por parte de determinados poderes se quiere hacer creer- y fue este Emperador quien ordenó que usaran las mismas insignias y armas de Otger Golante (Otger Cataló)".
( pàgina 23 del llibre "Els Quatre Pals l'Escut dels Comtes de Barcelona" d'Armand de Fluvià )
NOTA: la definición de "Marca Hispanica" es un invento de los historiadores españoles del S. XVIII. 

Los condados catalanes dependian del Reino de Aquitania. Carlomagno dispuso que su legislación fuera romano-visigoda y consuetudinaria. Tanto en los nuevos condados (Rosellón, Ampurias, Besalú, Cerdaña, Ausona, Gerona, Barcelona, Urgell, Pallars y Ribagorza)  como en la vecina Septimania rigieron el Régimen Hispánico y el Forum .
 

Una de les cases reials que desprès van tenir mes importància a Europa va ser la casa dels Catalonia, o sigui, la casa reial de Duro Catalaunum actualment Châlons-sur-Marne, en l'actual Bèlgica. El nom de la vila tenia el seu origen en la tribu celta dels katalauni, i es el territori que dona nom a la famosa batalla dels Camps Catalaúnics

Casa de Catalania:
01 Català el Gros (320-390), rei de 388 a 390.
........Fill de Conan (0300-0388 ), Rey de Bretanya Lugdunense, Israelia-Teudhalia (0340-0388), i de Santa Úrsula de Dumnonia Israelia-Teudhalia (0305-0320) morta a Colonia, Germania];  net patern de Don Gerió vap Einudd Israelia-Teudhalia (0275-...), Rei de Dumnonia; net matern de Don Dionot vap Eiudd de Dumnonia, (Israelia-Teudhalia).

02 (fillde01) Catumany (338-405), rei de 390 a 405.

0302 Flamgur (357-415), rei de 405 a 415.

0403 Teudald (375-425), rei de 415 a 425.Canvia la capital a Angers.

0504 Pelles el Major (400-451), rei (425-451).Mort en la batalla dels Camps  Catalaùnics.

06__ Sant Parsifal (besnét de Teudald) (440-?), rei (451-?)

0706 Sant Gerió (Lohegrin) (462-495), rei (?-495). 
El Regne de Catalania en aquesta época abarcaba almenys desde Anjou al oest fins els Camps Catalaunics (Champagne- Bretanya Lugdonense), ademes de Helvetia.

0807 Idulf (482-?), rei (495-?)
0908 Magnacari, (505-565), rei de 538 a 565.
1009 Waifar (?-573), rei de 565 a 573.
1109 Teodofred (590-?), rei de 573 a 590.
1211 Guandamir (?-604), rei de 590-604.
1312 Eudó (550-613), rei de 604 613.
1412 Herpó (555-614), rei de 613 a 614.
1512 Guandalbert (560-650), rei de 614 a 650. Ega, fill de Guandalbert, regent de França
16__ Sant Gerí de Montglan (610-677), rei de 650 a 677, fill de Don Bodiló (588-643), net de Ega, casat amb Santa Sigrada.
1716 Boggis (629-688), (rei 666-688)
1817 Godofred (?-709), (rei 688-709),  __17 Llop (?-710), Duc d’Aquitana 
1918 Arnau (669-740), rei de 709 a 740. Reconquerí Lyon.

........__18 Otger Cataló (671-735), Arcomte de Catalanum (Châlons) (710-735) i 
........Duc d’Aquitana. Morí a la batalla per reconquerir Roses.
........Fou enterrat al Monestir de l’île de Ré.
........Fills d’Otger:
........_18.01 Ató de Pamplona (?-740), fill Llop, inicia Casa de Pamplona
........_18.02 Cunald (705-744). Fill Waifar (?-768), Casa de Burdigala (Burdeus)
........_18.03 Ramstà, senyor de la Marca Llemosina, també anomenat Ramon de Montcada. Fills:

........_1803.01 Aznar I d’Aragó. 
.............Fills d’aquest : _1803.01.01 Oriol Aznar
............................._1803.01.02 Galindo
........_1803.02 Arnau de Montcada, 1r Baró de Montcada i 1r Baró de Rocabertí.
2019 Berà ( 690-732), rei de 740 a 768.
2120.01 Teodoric Pius (Maxir I, Patriarca) (718-793), (rei 768-793), casat amb Alda, filla de Carles Martell. L’any 768 signà un concordat amb Pipí el Breu pel qual l’acceptaba com a rei de França i Pipí reconeixia a Teodoric com a Rei de Catalania 
i Patriarca de Israelia.

El 771 Carlemany ratificà el concordat.  A partir d’aquest moment Teodoric es Rei de 
Catalania, Duc de Septimania i Duc d’Espanya, Arcompte de Ausona, Cerdanya, Urgell, Carcasona, Rases, Barcelona i Girona.  El seu germà Miló es casà amb Gisela, filla de Pipí el Breu. Tingueren tres fills : 
...........Rotllà , mort a Roncesvalls del 778.
...........Rafinel (?-817),pare de Ramón de Tolosa (810-864)
...........i Gilbert de Roerga (?-820)

2221 Sant Guillem el Gran (Jisaq II) (755-822), 
........(rei de 793-817) Conquerí Barcelona el 19-09-803
2322 Borrell (Tsadoq II) (777-826), (rei de 817-826). Del seu matrimoni amb Romila de Baviera va tenir els seguents fills:
........__23 Guillemó (797-827),
2423 Everard (Šemu'el II) (?-864), rei de 826 a 844. 
2523 Sunifred (703-848), rei de 844 a 848. Casat amb Ermesenda va tenir dos fills:
..........2523.01 Guifrè (?-852)
..........2523.02 Adalbert, Duc de Septimania pare de:
...............Guifrè el Pilós (868-897), Compte de Barcelona, Cerdanya i Urgell,
...............i de Mir el Vell, Compte de Conflent.
2623 Sunyer (Suncher) d’Empuries (?-863), rei de 848 a 863.
2726 Isambard (Šelomoh II ) (?-868), rei de 864-868.
2827 Bernat Plantapilosa (Maxir II), rei de 868-886;
.......La seva germana Gunilda es casà amb Guifrè el Pilós, Compte de Barcelona.
2928 Sunyer II, d’Empuries (Šmuh'el I ) (?-915), rei de 886 a 915. Cap de la Casa d’Empuries
30....Mir I (?-928), rei de Catalania de 915 a 928 i Compte de Barcelona, Cerdanya i Urgell; fill de Guifrè el Pilós, compte de Barcelona i de Gunilda, filla del rei Isambard.

LA VERITABLE IMPORTANCIA D’OTGER CATALÓ:
Com heu pogut llegir d' Otger descendeixen no només els Montcada sinó també les cases reials de Navarra i Aragó. Potser no se li ha donat l’importancia que realment te, i sempre els historiadors han volgut desprestigiar la “llegenda” pel seu origen : Català i jueu.

Una altra curiositat es que aquesta familia es plena de sants católics, i alhora, es no nomès reconogudament jueva, sino que el cap del casal de Catalunya era alhora cap del casal d’Israel, argument que desfà també els dubtes de que Cristòfor Colom fos alhora jueu i cristià. De fet el cristianisme no es mes que una secta del judaisme, i en aquella epoca tots els costums jueus es mantenien inalterables.

Aixó ara es denomina Judaisme cristià, y posiblement es un dels motius importants de l’exit de l“heretgia” catara a Occitania i Catalunya, que no era mes que un intent de deslliurarse de la organització catolica, dels seus impostos i de l’intromisió politica dels seus bisbes en els afers dels territoris.

Ford, David Nash.- Early British Kingdoms.- http://www.earlybrithishkingoms.com
Jones, Heather Rose (Tangwystyl verch Morgant Glasvryn).- Names of Women of the Brythonic North in the 5-7th Centuries: Efrddyl.-/2003/,
http://www.sca.org/heraldry/laurel/names/brythonic/efrddyl.html.-
The Society for Creative Anachronism, http://www.sca.org/
Chronica Hohenbvrgensis
Chronicon Ebersheimense
Settipani, Christian.- Les Ancêtres de Charlemagne.
Arthur J. Zuckerman,, A Jewish Princedom in Feudal France: 768-900
Raimbert de Paris, La chevalerie Ogier de Danmarche,
Jean d'Outremeuse, ms. de Venise, Bibliothèque Saint-Marc, fr. XIII
 

Dietari del capellà d'Alfons el Magnànim. Melcior Miralles: 
De la dita ciutat e manera de aquella, e de tot lo principat, segons és contengut en les Canòniques antigues; e diu així:: 
En lo temps que los moros tenien lo principat de Catalunya e gran part e la major de Espanya, entrà en aquella terra un valent capità de França, lo qual havia nom Autger Cataló, ab lo qual vengueren, en sa companya, nou barons, los quals faïen companya de tres en tres e són aquests que segueixen: Muntcades, Pinós, Mataplanes; Cerveres, Cervellons, Alamanys; Anglesoles, Ribelles, Erills. Ab los quals vengueren molts cavallers e gentils hòmens per conquistar la terra a la fe cristiana. E, en la conquesta, morí de malaltia lo dit capità Autger Cataló estant sobre lo siti de Ampúries, e per lo nom seu entitularen la terra de son nom, ço és, Catalunya. 
E per la gran multitud dels moros, los cristians se retragueren en les muntanyes, per los castells roquers, e aquells tengueren contra los moros fins a tant que l'emperador Carles Manyes venc per conquistar Espanya e principalment lo principat de Catalunya, en lo qual trobà los dits nou barons. E lo dit emperador Carles Manyes conquistà lo dit principat de Catalunya. E com hac conquistat, partí aquell a novenes, a honor dels nou órdens dels àngels, en aquesta manera que es segueix, ço és, nou comtats, e en nou vescomtats, e en nou cases de nobles hòmens, e en nou cases de vervessors, e en nou-centes cases de gentils hòmens; (...)

Antigues cròniques refereixen que en temps de Carles Martell ( 0688-0741) , Virrei de França (0737-0741), el príncep alamánic Otger de Cataló o Otger Golant, senyor del castell de Cataló, governava Aquitania, i creua els Pirineus per a combatre als sarraïns el 733, creuant les valls d’Aran i d’Aneu amb nou capitans i un exercit de vint-i-cinc mil homes que, en poc temps, conquistaren Cerdanya, i continuaren cap al est fins Empúries.
El Duc Otger Cataló morí el 735, i el capità Dapifer de Montcada, fou escollit capità general del seu exercit.

Els reforços enviats pels sarraïns en auxili dels de Empúries forçaren la retirada dels cristians, que es replegaren a les muntanyes, on manteniren la bel·ligerància fins a 778, quant arribà a España Carles el Gran (742-814), rei de França (768-814) qui ordenà establir nou baronies comtals (anomenades Baronies de la Fama), i cedí una de les baronies a cada escun dels nou capitans que passaren a Catalunya amb Otger.
Els capitans eren els següents :
1.- Gerau d’Alemany.
2.- Bernat d’Anglesola.
3.- Galceran de Cervelló.
4.- Galceran de Cervera.
5.- Bernat Roger d’Erill.
6.- Hug de Mataplana.
7.- Dapifer de Montcada.
8.- Galceran de Pinós.
9.- Gispert de Ribelles.

La versió mes notòria d’aquesta llegenda es la de Pere Tomich, en la seva obra Conquestes dels excel·lentíssims e Catòlics Reis de Aragó, e de llurs antecessors los Comptes de Barcelona.- Barcelona, 1534, Impremta de Carles Amorós.

Avui en dia sabem que Carlemany només passa un cop a Espanya, amb motiu de l’intent de conquesta de Saragossa que acaba amb el desastre de Roncesvalls, per tant a la llegenda es substitueix el nom del Emperador Carlemany pel del seu nebot Sant Guillem el Gran (755-0822) Jišaq II, Patriarca (793-817), Rei de Catalonia 793-817, Duc de Helvècia (0793-0808), Duc d’Aquitana (781-817), Arcomte de Tolosa (790-817), Arcomte de Lodeva (793-817), Arcomte de Carcassona (778-795), Arcomte de Rasés (778-795), Arcomte de Narbona /(793-817), Arcomte de Nimes (793-817), Arcomte de Orange (793-817), que fou el cap de la reconquesta franco-catalánica d’ Espanya.

Otger de Cataló (0671-735). Duc d’Aquitania (710-735), Duc de Gascunya (710-735), Arcomte de Catalanum (Châlons), era fill de Godofred (...-0709), Rei de Catalunya (688-709), Duc d’Alamania (687-709), Duc de Recia (687-709), Duc de Helvècia (688-709), mort en 709, i de Regigunda, net patern de Don Boggis (0629-688) rei de Catalunya (666-688) i de Blitberta (629-...); net matern de Don Teodó Duc de Bavaria (…-724), i de Folcaida, Princesa de Francia-Tarvenna.

En les llegendes se l’anomena Otger de Cataló o Otger Golant, Senyor del castell de Cataló. Alguns cops apareix com Otger Gotlant.
El gentilici Golant procedeix de Gothland, por confusió del nom
godhal. brit. Catuualan > Catwalein > Katwallawn . Cadwallon > Catalán . Catalón con el gaut. Gautland > Gothland > Gottlant «terra de Gaut > Goth», de la mateixa manera que s’escrivien indistintament Gothelonia, Cathalonia, y encara Gothia > Gothie, por Catalania > Catalaunia > Catalonia. On, Catuualan >Català es gentilici dinàstic de la Real Casa de Catalunya.
En aquest context, el nom Otger de Gothland significa el mateix que Otger de Catalunya.

Por altra part, el castell de Cataló, suposadament a Aquitania (segons alguns específicament als Pirineus), no correspon al castell de Montcada (Mont Catania) , com han cregut alguns, però podria referir-se al castell principal de la Casa Real de Catalunya, als Alps (1) (que no va pertànyer personalment a Otger), o a una possessió personal d’aquest, com podria ser Catalanum>ChalônesChâlons-sur-Marne. L’Arcomtat de Catalanum > Châlons fou adjuntat al Episcopat del mateix nom en el segle IX, que en època de Don Otger tenia Arcomtes propis.

Els historiadors ansiosos de provar fictícia la llegenda de Otger de Cataló, no havent trobat castell de Cataló a Aquitania, l'han declarat fábula. Però, apart dels errors de la llegenda, es incomprensible que a aquests sapientísims historiadors, no els hagi abofetejat la seva estultícia el fet de que el fabulós heroi Otger de Cataló, mort en 735, coincideixi en nom, estat i dates amb un personatge reconegudament històric: Don Eudó (Otger), Duc d’Aquitania, mort igualment el 735, qui el 710, succeí a Aquitania i a Gascunya (Biscaia) al seu oncle, Don Llop I.

Segons la llegenda dels nou Barons de la Fama, després d’obtenir glorioses victòries a Alemanya i Itàlia, Otger passa, el 729 o 733, a les ordres del Virrei d’Aquitania Carles Martell, segons la llegenda, encara que la realitat es que havia heretat ell els ducats d’Aquitania i de Gascunya, i que va estar en guerra contra Carles Martell.

Segons la llegenda, establí la seva cort al castell de Cataló a l’Aquitania, desde on va emprendre la reconquesta de «Catalunya», es a dir, el Ducat d’España, amb nou capitans “catalans que s’havien refugiat al nord dels Pirineus, fugint dels sarraïns» (¡sic!), fundadors de les nou Baronies de la Fama, el que constitueix la major barbaritat de la llegenda, ja que es tracta de personatges posteriors o inexistents en un sentit estricte, pel que els historiadors moderns, declaren fictícia tota la llegenda, estimant que presenta una impossibilitat crono-geográfica.

La dificultat està creada tant pels errors a la llegenda com per la terquetat dels historiadors moderns que pretenen identificar a Catalunya amb la suposada “marca Hispànica”, que no sorgí fins a 791.
La llegenda s’equivoca al reduir a una sola fets de quatre generacions, perquè assigna a Don Audgair-Eudó-Otger fets del seu pare Arinwald I, a mes de les pròpies.

Segons la llegenda, en un fracassat intent per conquerir Empúries, (735), Otger fou ferit greument, i morí l'hivern, a consecuencia de unes febres, rebent sepultura en el Monestir de Sant Andreu de Exalada (Conflent-Rosselló), que es confusió inexplicable amb el monestir de l’Île de Ré, fundat per Don Audgair, on realment va ser enterrat.

Potser hi hagi alguna confusió amb l’heroi d’altres llegendes carolíngies, Don Odegari «el Danés» . Ogier .Autecaire «le Danois» . Audegari . Audicar . Audgair, Brahán de Gautia-Vodania (…-0820), que va prendre hàbit religiós al Monestir de Meaux cap a 814, i era fill del Rei de Vodania > Dannenmark > Dinamarca.

En qualsevol cas, la historia ens relata que Don Odegari frena dues invasions d’Abderramán . H.abd’er-Rahmán ibn Abdallah el-Ghafiki, Virrei de España (730-732), davant els murs de Tolosa, el 720 i el 721.

Otger el 719 fou vençut per Carles Martell amb qui es reconcilià, acceptant a Childerich II, Rei de Francia-Neustria, com Arxirei de Franca.
Encara que aquest vassallatge nominal no va tenir consequencies immediates, dons Childerich morí al any següent, quan Audgair-Otger es va veure impossibilitat de frenar una tercera invasió d’ Abderramán, que culminà amb el saqueig de Burdeos el 732, i prosseguí l’avenç fins a Poitiers, Don Audgair reclamà assistència a Carles Martell, qui derrotà decisivament als invasors a prop de Tours, en una de las batalles mes ferotges de la Edat Mitjana, en la que morí Abderramán, i s’aturà la avançada islàmica per sempre, encara que momentàniament els sarraïns quedaren en possessió de diversos territoris de les costes de Septimania i de Borgonya, com Narbona i Nimes, fins a Orange i la Provença incloses.

Don Odegari-Otger, no obstant, preservà el seu estat, encara que ara ja com vassall del Regne de França, y potser per això es per el que la llegenda fa esment que fou nomenat virrei d’Aquitania per Carles Martell, ja que quedà com a vassall d’aquest, en comptes de sobirà independent com era abans.

En 735, Otger creua els Pirineus per a reconquerir Empúries, pero, ferit en el setge de la vila , es retirà a les muntanyes, on, segons la llegenda, morí a l’hivern a conseqüència d’unes febres causades per les ferides mateixes. 

Contrariament també al que diu la llegenda, l'escut d'armes de Otger no es un gos gànguil amb dogall daurat sobre fons blau, sino un lleó combatent groc sobre fons vermell.
 

(1) En aquesta època corresponia al segon castell del Sant Grial, en Monteglano <> Montglane, que deu ser el mateix lloc, desprès anomenat Montsalvant > Monsalvens (Glane), Helvecia, o sia, als Alps, no als Pirineus.
El tercer castell del Sant Grial, es posterior, i radicà al turó de ses Agudes, Montseny, relativament a prop dels Pirineus, però no en ells.
 

BARONÍA D’ANGLESOLA

Al suposat fundador llegendari de la Baronia d’Anglesola se l’anomena Guerau d’Anglesola. Aquest Capità de la Fama es inventat, i sense cap paral·lel contemporani a Otger.

La Baronia de Anglesola sorgi el 1056, quan Ramon Berenguer «el Vell» de Barcelona (1024-1076) va prendre el castell de Tàrrega als sarraïns, que cedí el 1079 a Berenguer Gombau, veritable fundador de la Casa d’ Anglesola.
Els seus descendents exerciren una força determinant en la reconquesta de la vall del riu Segre. La línia primogènita de la Casa d’Anglesola s’extinguí el 1386, al morir Berenguer d’Anglesola. La Baronia passa a Miralcamp, Aitana-Montcada, Erill-Orcau, Ansà, i finalment a la de Empuries-Rocabertí.
 

BARONÍA DE CERVELLÓ 

Al suposat fundador llegendari de la Baronia de Cervelló se l’anomena Galcerà de Cervelló. Aquest Capità de la Fama es inventat, i sense cap paral·lel contemporani a Otger.
Segons una altra versió de la llegenda (recollida en el estema de la Casa de Cervelló que el 1663 va fer imprimir el Comte de Cervelló, el príncep Querart (0690-0720), Arcomte d’ Astolberg, i la princesa Clotilde de Baviera, varen tenir per fill primogènit al príncep Altmand, que succeí en Astolberg, y segongénit al príncep Querart Rechmont, mort el 0766, que fou un dels nou herois que en 728 començaren la reconquesta de Catalunya. Com els seus companys no podien pronunciar el seu nom (sic), o sigui, Kerhart Rechmont, l’anomenaren Gerau Ramon del Cérvol, (perquè l’escut de la Casa de Stolberg porta un cérvol de sable en camp d’ or). El seu fill i successor s’hauria anomenat Alamany del Cérvol, i hauria estat senyor d’alguns llocs en el Capcir i l’Urgell, i mort per 897, i deixat per primogènit a Guerau Alemany de Cervelló, Senyor de Sorp i d’Alós, qui conquerí el castell de Beldeim, al que dona nom de Cervelló.

Segons aquesta versió, fou a aquest Guerau Alamany a qui l’Emperador Carlemany nomenà Baró de Cervelló, per haver servit en els setges de Barcelona i de Tortosa.

El cert es que el primer Baró de Cervelló conegut va existir casi tres segles desprès d’Otger Cataló, i no es deia Galcerà ni Guerau sinó Odalric preo descendia d’un cabdill mes rellevant als cantars de gesta —i en l’historia— que qualsevol dels Capitans de la Fama: el príncep. Arnau (0669-0740) Rei de Catalunya (709-740), oncle d’Otger Cataló.
 

BARONÍA DE CERVERA

Al suposat fundador llegendari de la Baronia de Cervera se l’anomena Galcerà de Cervera. Aquest Capità de la Fama es inventat, i sense cap paral·lel contemporani a Otger, donat que Cervera va romandre en poder sarraí fins el 1067.

Hug Dalmau (1067-1095) v comandar les tropes catalanes al setge de Cervera i ocupà la plaça. Ramon Berenguer «el Vell» annexionà la comarca al Arcomtat d’Ausona, constituint la Baronia de Cervera, que donà em feu a Hug Dalmau, anomenats desde aleshores Hug Dalmau de Cervera (Hugo Dalmatii Cervariæ).
 

BARONÍA DE ERILL

Al suposat fundador llegendari de la Baronia d’Erill se l’anomena Bernat Roger d’Erill. Aquest Capità de la Fama es inventat, i sense cap paral·lel contemporani a Otger, donat que el primer Baró de Erill que es coneix fou Ató d’Erill (...-0977), que era fill de Borrell (...-0947), de qui no tenim antecedents, qui possiblement era vassall de Ramon de Pallars (845-0920), Arcomte de Ribagorça.
 

BARONÍA DE MATAPLANA

Al suposat fundador llegendari de la Baronia de Mataplana se l’anomena Hug de Mataplana. Aquest Capità de la Fama es inventat, i sense cap paral·lel contemporani a Otger, donat que el fundador de la primera Casa de Mataplana que coneixem (Casa de Berga-Mataplana) s’anomenà igualment Hug de Mataplana, però va nàixer tres segles desprès d’Otger de Cataló.
El castell de Mataplana està documentat desde el 1076.
 

BARONÍA DE MONTCADA

Al suposat fundador llegendari de la Baronia de Montcada se l’anomena Dapifer de Montcada o Ramon de Montcada.
(Un Dapifer a l’època de Otger era un Senescal).

Es tracta d’un fill d’Otger Cataló: Ramistà (…-0768) Arcomte de Llemotges i Senescal de Aquitania, assassinat el 768 per Pipí «el Breu» (714-0768) rei de França (751-768).
Segons els cantars de gesta, acompanyà el 752 al seu pare Otger i al seu fill Arnau en les campanyes contra els sarraïns a Septimania, i morí en el setge de Narbona, però no en batalla, sinó víctima d’unes febres, el que segurament es una confusió amb les circumstancies de la mort del seu pare.
La realitat es que de 767 fins a 768 sostení feroç guerra contra Pipí, Rei de França, però fou vençut, capturat decapitat.
El seu fill primogènit fou Arnau, (...-0813) Arcomte d’Empúries (795-813) 1r Baró de Rocabertí i 1r Baró de Montcada.
 

BARONÍA DE PINÓS

Al suposat fundador llegendari de la Baronia de Pinós se l’anomena Galcerà de Pinós. Aquest Capità de la Fama es inventat, i sense cap paral·lel contemporani a Otger, donat que el primer Pinós fou Mir Riculf de Pinós (...-1068). El seu fill Galcerà de Pinós (1068-1117) traslladà la seva seu al castell de Bagà.
En un document de 1289, consta que els Barons de Pinós descendien dels Arcomtes de Cerdanya.

BARONÍA DE RIBELLES

Al suposat fundador llegendari de la Baronia de Ribelles se l’anomena Gispert de Ribelles.
Aquest Capità de la Fama es històricament desconegut. El primer Ribelles documentat es Gombau de Ribelles, I Baró de Ribelles (1072-1095), Baró de Castellnou d'Oluja, de la Manresana, de Bufaganyes i les Olujes.
El castell de Ribelles consta documentat el 1075.a Vilanova de l'Aguda, La Noguera, que va passar posteriorment als Ponts ( 1590), i als Tamarit.
 

Guifré era biznieto de Theuderic Makir, descendente de los Exilarcas de Babilonia y de los Reyes de Judea. Su esposa Widenella, era biznieta de Carlomagno, y prima del rey de Francia.

El 954 los condes catalanes declinan participar en la elección de un nuevo rey. El año 970 el conde Borrell consigue del Papa la creación de un arzobispado catalán con sede en Vic. 
Pese a pagar tributos a Córdoba, el año 985 Al Mansur ataca Barcelona y los francos no acudieron en ayuda de sus "vasallos". Desde este momento los condes catalanes ya no serán vasallos de francos ni de àrabes. 

En el año 988, aprovechando la sustitución de la dinastía Carolingia por la Capeta, el conde de Barcelona, Borrell II, dejó de prestar el juramento de fidelidad a los reyes francos. Este acto ha sido interpretado tradicionalmente como el punto de partida de la independencia de Cataluña.